Drecera

Una cosa que hem fet tots, conscient o inconscientment. Buscar el camí més curt per anar d’un lloc a un altre. L’urbanisme de les ciutats ens condiciona molt a l’hora de desplaçar-nos. Per això, és natural que quan trobem una absència de control, tendim a buscar la naturalitat dels desplaçaments.

En el punt que més es fan evidents les dreceres, és en les zones sense paviments (jardins, parcs, etc) i evidentment, a la natura. El pas continu per un determinat lloc, pot modificar el creixement de la vegetació.

Els humans ho fem constantment. Tendim a escurçar els camins, tant quan caminem com quan ens desplacem en vehicles. Els animals però, també ho fan (i d’aquí ve per exemple, que a Holanda s’anomenin “camins d’elefant” o a França “camins d’ase”). Són animals obstinats que segueixen una lògica per anar d’un punt a l’altre.

Antigament també, per traçar els camins a les vessants de els muntanyes, s’utilitzava la lògica dels cavalls o ases: sempre buscaven el millor trajecte en funció de la pendent a salvar, i és per aquest on es traçaven els nous camins.

“Drecera” és una instal.lació en la que volem fer evident aquest camí espontani. Una petita drecera sota una figuera. Al terreny entre pedres no hi creix vegetació degut al continu pas de persones. A més, en aquest cas, l’espai sota la figuera té una doble funció. Escurçar breument el camí a l’ombra d’un gran arbre, però a la vegada també defineix una petita zona d’estar.

Volem fer evident com canvia aquesta instal.lació amb el pas dels passejants per sobre. Generem un nou paviment ocupant la traça de la drecera, natural, d’estelles de fusta que han estat pigmentades. El material que es trepitja s’escampa amb el moviment dels peus, arrossegat cap a una nova posició que revela la direcció que ha seguit cada persona. Una instal.lació amb un estat inicial i un estat final, que variarà al llarg dels mesos de festival.

Treballem únicament amb un color. No és un color aleatori, busquem el color oposat al verd, segons el cercle cromàtic de la teoria del color.  Però també tenint en compte els colors grogosos i ataronjats que prendran les fulles de la figuera a la tardor, el temps que durarà la instal.lació.

Utilitzem materials i pigments d’origen 100% natural, per tal de no interferir amb la natura amb aquesta dispersió. Les estelles procedeixen d’arbres de les mateixes Gavarres. Per tant, és un tornar al lloc d’origen. El pigment per altra banda, s’obté a partir d’òxids de ferro. I el mitjà per adherir el pigment a la fusta és una colofonia, un adhesiu natural procedent de les resines de les coníferes.

Una instal.lació que pretenem que sigui trepitjada, que sigui part del recorregut que fan les persones que passegen, que sigui una drecera del seu camí.

Una obra en coautoria amb Atelier4, dins el Festival Internacional de Land Art ART&GAVARRES. Gràcies a Xarxa Transversal per la invitació!