Estudi KRAFT és un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció. Es treballa amb materials, textures, colors, destacant el procés creatiu, la manipulació i transformació de materials.
Contacteu-nos per informació dels tallers extraescolars pel curs 2024-25.
La ciutat rosa de l’Índia, Jaipur, és una de les propostes del tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR. Els palaus dels rajàs són la inspiració per treballar volums, geometries, proporcions i simetries de cara a aconseguir una arquitectura monumental. Es destaca sobretot el joc de finestres petites i gelosies, elements que proporcionen transparència i privacitat al mateix temps. Es completa amb els colors vius de la gent, els rickshaws i les parades al carrer.
El repte principal de Roussillon, una població de la Provença francesa, és la topografia. El poble es situa al capdamunt d’un turó, des del qual s’obren els camps de vinyes, girasols i lavanda. Entremig, els senders entre pinedes que recorren les muntanyes d’ocre. Els colors ataronjats de l’entorn, defineixen el cromatisme de les cases. El projecte forma part del tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR.
La població de Casares forma part dels pobles blancs d’Andalusia. Emmarcat en el tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR, aquí es treballa el blanc, la configuració dels volums i les dimensions de les obertures. Cases petites, carrers estrets, racons i desnivells que s’adapten a la topografia. S’aprofiten els terrats i els mateixos carrers per incorporar-los a la vida domèstica amb torratxes, plantes o bancs.
Dins el tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR la població d’Izamal, a Mèxic, ofereix la gamma dels grocs. Les construccions baixes i petites, properes a una escala molt domèstica, ofereixen una façana més rígida als carrers i un costat interior molt més dinàmic amb l’aparició de patis d’illa. Terrats plans, portes i finestres de fusta, sanefes i motllures combinades amb blanc, i la vegetació típica del desert, donen coherència al conjunt.
El projecte enllaça dos esdeveniments que tenen lloc durant l’hivern: l’any nou xinès i carnestoltes. Ambdues festes es celebren principalment al carrer, fet que s’aprofita per construir un entorn urbà, en aquet cas, un carrer de qualsevol localitat xinesa. Les construccions incorporen característiques constructives pròpies del país, reforçat per les banderoles de fanalets, els llums, els dracs i la gent.
És un projecte de caràcter urbanístic. Es treballa la geometria i distribució de carrers i parcel.les, aplicant, a més, normatives urbanístiques molt similars a les reals (separacions a límits, alçades màximes, tanques de parcel.la, etc). Es treballa diferents opcions d’ubicar l’habitatge dins els límits descobrint l’aparició de porxos, terrasses o decalatges que donen singularitat a cada casa. Els cotxes donen l’escala de tot el conjunt.
Partint de l’escala d’un avió es desenvolupa la resta de projecte, incloent edificis, vehicles auxiliars i tot l’interior de la terminal. El repte principal és distribuir els recorreguts interiors, ja que determinen el bon funcionament de l’aeroport. Cal tenir en compte tots els passos que es fan a quan es marxa i quan s’arriba, ja que no es poden creuar.
La proposta s’emmarca dins el tema REFLEXE. Els canals que recorren el cas antic de la població xinesa proporcionen un entorn molt particular. Dels edificis monocroms amb pàtines d’humitat i d’història, en ressalten elements de fusta molt treballats, com ara baranes, gelosies, portes i finestres. Les notes de color les donen els cirerers i els fanalets vermells i ataronjats. Les barques típiques del lloc, donen dinamisme al conjunt.
El conjunt fluvial de la població de Tromso és un dels projectes del tema del REFLEXE. L’arquitectura tradicional dels antics molls és molt característica pels colors vius, la geometria, la composició de les obertures i especialment els pilars de fusta que s’endinsen a les aigües gèlides del tram final del riu on conflueix amb el fiord.
Una ciutat que es treballa a partir del REFLEXE de l’skyline sobre el llac Michigan. Els gratacels es realitzen combinant plans i volums allargats, i les façanes es treballen a partir del collage sobre una paleta de colors de tons grisos i blaus de fons. El carrer i el passeig enjardinat entre edificis i llac, donen cert moviment a la façana de Chicago al llac.
Una aproximació a l’art urbà i a la seva capacitat de transformació de l’arquitectura, ja sigui efímer o permanent. Un exemple són els murals que es troben sovint a mitgeres que han quedat descobertes. Es treballa una composició plàstica a partir de geometries abstractes que conviuen amb possibles buits al pla de façana. Són l’excusa per donar una tercera dimensió al projecte i el joc de siluetes i ombres.
Dins el tema del MEDITERRANI es treballa l’arquitectura i la topografia de l’illa grega de Santorini. És important descobrir les característiques de les petites construccions, els colors dominants en contrast amb el color de la roca i del mar. També la volumetria que es genera entre edificacions, i els passos i desnivells per als peatons. Per ressaltar el blanc de l’arquitectura es planteja un cel nocturn.
És una proposta que s’emmarca en el tema d’ORIENT. Es tracta d’ubicar una construcció tant imponent com la muralla xinesa en un entorn accidentat i muntanyós, alhora que es vol destacar la linealitat del conjunt. L’escala humana es representa mitjançant les portes i finestres presents a les torres, així com amb les persones (realitzades amb peces de fusta de fer collarets).
La proposta tracta d’explorar les moltes possibilitats constructives d’unes quantes peces de fusta pintades de colors, algunes de les quals es completen amb retalls de paper enganxats que permeten diverses lectures: portes, finestres, canvis de material, obertures... en funció de com es col·loqui cada peça. El joc es completa amb unes petites figures realitzades amb taps de suro que ajuden a promoure el joc simbòlic.
A la maqueta d’Irlanda es treballa la complexitat del paisatge (prats, turons, penya-segats i oceà) i dos elements arquitectònics com són els castells i els fars. En aquest cas és important l’escala de les construccions en relació al penya-segat, per conferir-li una dimensió important. La maqueta té tres visions principals, la vessant dels turons i els prats, el penya-segat i la secció on s’aprecia el salt topogràfic.
Després de treballar diferents tipus de personatges disfressats de les maneres més estrambòtiques, es crea un entorn urbà, veïnal. Partint de l’escala de les persones, es va configurant una macla de petits habitacles en els quals interior i exterior es confonen, ja que es treballen tant els buits retallats a les caixes com els espais que queden entre aquestes. Per ressaltar el joc del buit/ple i de la volumetria generada, es completa el conjunt amb il.luminació.
La interpretació d’un llibre a través d’una maqueta és un exercici molt interessant. En aquesta ocasió el llibre és “La casa de los cubos” dels japonesos Kunio Kato i Kenya Hirata (Ed. Pípala). Val la pena mirar-se el curtmetratge de la història (guanyador de l’Òscar al millor curtmetratge animat del 2009). El projecte havia de representar diversos conceptes al mateix temps: present, passat, superfície i profunditat.
Dins la temàtica d’ORIENT es treballa l’arquitectura de la casa tradicional japonesa. Es fa especial èmfasi en els tancaments de panells translúcids, la importància de la llum als espais interiors. També es treballa el mobiliari, molt diferent al de la nostra cultura. L’habitacle principal s’ubica en un entorn natural, un petit jardí on s’hi representen elements típics dels jardins japonesos.
Els edificis característics de L’Havana Vella són una excusa perfecte per treballar les possibilitats que ofereix una façana amb elements que li confereixen determinats volums. En planta baixa els porxos, i balcons i terrasses a les plantes superiors. És important entendre aquests espais com una continuïtat de la vida al carrer i el bullici d’un barri dens. Els colors són també determinants de l’aspecte dels carrers, així com la roba estesa als balcons, la gent i la vegetació exuberant.
Les Illes Lofoten són un exemple de la integració de l’arquitectura amb un paisatge accidentat i espectacular alhora. La potència de la topografia contrasta amb la mida i el color de les petites edificacions característiques de la regió. Un treball a petita escala on també era necessari fixar-se en com es resol la transició entre la casa i el mar. Les barques pesqueres com el mitjà de vida i transport indispensable. I un mar blau fosc profund.
En aquesta proposta es tracta de treballar un recorregut en volum, introduint la complexitat del moviment d’una bala. La velocitat que adquireix la bala en descendir pel circuit, implica regular contínuament el suport, és a dir, modelar-lo per evitar que aquesta s’escapi fins a trobar la posició adequada. En definitiva, cal coordinar l’aparença que es vol donar al conjunt (cadascú se’l personalitza segons un tema que li interessa) i les correccions derivades del recorregut de l’objecte.
La construcció d'un iglú porta a reflexionar sobre les necessitats bàsiques de "refugi". Situats en entorns hostils, aquestes construccions reuneixen les condicions per esdevenir habitatges. El material utilitzat, la geometria dels blocs de gel, el procés de muntatge... un descobriment molt interessant.
El projecte dels molins de vent tenia dos objectius. Per una banda distribuir un hipotètic terreny, per entendre que un entorn rural no és aleatori sinó que cal tenir en compte diverses pre-existències (com vies de comunicació, rius, construccions, tipus i quantitat de plantes o arbres, etc) alhora que permetia jugar amb el cromatisme propi dels camps. El segon objectiu era inventar una estratègia per fer girar els molins de vent, com resoldre la unió de les aspes amb l’edifici per permetre el lliure moviment d’aquestes.
Jugar amb espais efímers com les zones amb "food trucks", permet treballar, per una banda el detall de cada un dels vehicles, i per altra, tots aquells elements dispersos i informals que cohesionen el conjunt. S'hi afegeixen uns petits punts de llum de colors per observar com canvien els objectes de fosc.
El front marítim de la ciutat de Hong Kong és una de les maquetes realitzades durant el tema ORIENT. El mar, el passeig, una primera línia de gratacels i un carrer paral.lel amb els cartells de colors atapeïts sobre el carrer transitat. La imatge dels gratacels està treballada amb collage.
Una biblioteca conté, dins el mateix edifici, diferents ambients cadascun amb el seu propi mobiliari. Un exercici d'interiorisme on s'han desenvolupat diverses àrees: lectura, consulta als ordinadors, estudi, treball en grup o la zona infantil. S'ha omplert d'usuaris! La maqueta s'ha desenvolupat a partir del llibre "El lleó de la biblioteca" de Michelle Knudsen i Kevin Hawkes (Edicions Ekaré Europa).
Una de les ciutats treballades durant el tema d'ORIENT és Jodhpur, a la Índia, anomenada "La ciutat blava". S'han destacat i treballat característiques com el color blau de les cases, els carrers estrets, la importància de la vida als terrats, els colors vius de la roba estesa i la composició i forma de portes i finestres.
Construir els parkings permet treballar amb el cotxe com a principal "usuari" de l'edifici. L'espai de moviment és diferent del de les persones, per tant, cal tenir en compte uns altres paràmetres de mobilitat: girs, sentit de la marxa, organització de recorreguts i rampes per accedir als diferents nivells.
Amb l'excusa de recuperar una joguina clàssica com és un tren de fusta, s'ha construït una maqueta d'una ciutat al voltant del recorregut del tren. S'hi han incorporat tota mena d'edificis: habitatges, supermercats, cinemes, botigues,... Fins i tot parcs, túnels, rius i estanys.
Un temple japonès amb el corresponent jardí, és una de les propostes del tema ORIENT. Es treballen elements característics tant arquitectònics, compositius i de paisatge: volumetria del temple, decoració i situació de les obertures, geometria del jardí, aigua, pont, cirerer i altres elements vegetals.
Durant la setmana dedicada al Japó dins la temàtica d'ORIENT, no podia faltar un deliciós plat de sushi!
Un dels llocs treballats dins el tema Viatge pel Mediterrani. Venècia és una ciutat única, tant per la seva arquitectura com per la complicada mobilitat per la ciutat mitjançant carrers peatonals i canals. Vies de comunicació independents però amb trames superposades. I una gran quantitat de ponts per tota la ciutat. No hi falten les típiques góndoles!
Els teatres permeten reflexionar sobre varis aspectes visuals. Per una banda l'escenari, amb un fons i uns elements escenogràfics que donen profunditat a l'espai. I per altra banda la caixa que emmarca l'escena, l'envolvent. Al conjunt cal afegir-hi els actors i buscar estratègies per fer-los moure i "actuar".
Persones de petit format realitzades amb diversos materials. L'estructura principal és un escuradents clavat sobre una rodanxa de tap de suro. El cap és amb una peça de fusta de les de fer collarets.
Crear un hàbitat per qualsevol animal, implica aturar-se a pensar quines són les seves necessitats i costums, per tant, establir paral.lelismes amb les nostres cases enteses com a "hàbitats" per a persones. Es trasllada aquesta reflexió a un aquari treballat en volum. Apareixen conceptes com: elements per amagar-se o camuflar-se, llocs per descansar i sòls on desaparèixer o cridar l'atenció. S'introdueix el moviment deixant alguns peixos suspesos, per tant, com als aquaris reals, constantment van canviant.
Un autèntic divertiment! Es tracta d'imaginar que construïm parets i teulades amb galeta i que substituïm tots els elements arquitectònics per llaminadures. Una proposta nadalenca que ens transporta directament al nord d'Europa.
Egipte és un dels països treballats dins el tema Viatge pel Mediterrani. El riu Nil constitueix l'eix vertebrador de la maqueta, i una sèrie de cocodrils es situen entre l'aigua, el desert i les palmeres. Se'la ha donat color i textura mitjançant el collage de retalls de revistes i teles.
Entremig de dos plans de muntanyes nevades, descobrim diversos tipus de construccions lligades a un munt d'activitats d'hivern: hotels i apartaments de muntanya, estacions d'esquí, telecabines, cadiretes o remuntadors.
Una cita local com és El Mercat de Música Viva de Vic serveix d'excusa per realitzar aquesta proposta. Construïm escenaris per als concerts, estructures efímeres que emmarquen els conjunts musicals. I una ocasió perfecte per jugar amb els colors, transparències i llum.
Durant el tema Viatge al Mediterrani, una de les localitzacions treballades va ser el Marroc, concretament la zona del desert. Les tendes de les famílies nòmades, comporten utilitzar tancaments mòbils, poc rígids i plegables. S'ha treballat principalment amb teles i estructures bàsiques de fusta, posant atenció en resoldre les unions de l'estructura per donar estabilitat a la tenda. I els camells imprescindibles per al transport pel desert.
Un exercici de paisatgisme: illes. Partint de la modificació de plates de cartró per a pastissos, s'han treballat diferents volumetries d'illes, des d'illes volcàniques, muntanyoses amb molta vegetació, amb llacs interiors, illes desèrtiques o rocoses. Cada illa té, a més, el seu far corresponent. I sobre un mar d'aigües turqueses, petites barques d'origami.
Persones realitzades amb agulles de fusta. Estan vestides amb diferents teles i els detalls amb materials varis (botons, fils, llana).
Aquesta proposta té com a punt de partida uns discs de vinil antics. Es transformen en la base i la "teulada" d'uns cavallets típics de qualsevol parc d'atraccions. A partir d'aquí anem ampliant el parc amb nòries, muntanyes russes, tobogans d'aigua, circuits i paradetes diverses sobre una base amb parterres i camins.
Durant la realització d'una maqueta de la ciutat de Venècia, amb el plànol al davant per distingir-ne el laberint de canals, crida l'atenció un comentari espontani: "Venècia té forma de peix". Ningú ho posa en dubte. Ho demostrem.
Els tradicionals mercats flotants de Tailàndia és una de les propostes del tema ORIENT. La maqueta té dos nivells, la superfície de l'aigua on hi ha les barques amb els productes, i el nivell de la zona de pas, botigues i paradetes de menjar de carrer. Es vol destacar l'estètica de les construccions precàries i improvitzades, el toldos de protecció del sol i la pluja, tot contrastat amb els colors dels productes i la gent.
Persones realitzades a partir d'un nucli de paper de diari arrugat i un acabat amb la tècnica de cartapesta. La vestimenta i els cabells es realitzen amb diferents tipus de teles i llanes.
Una proposta realitzada els dies previs a la revetlla de Sant Joan. Es tracta de representar una revetlla de barri a la nit. Es destaquen els edificis com si fos de fosc (es veuen les finestres il.luminades) i els petards i focs artificials davant un cel estrellat.
Plataformes de gel i icebergs flotant sobre la superfície del mar. Colors blancs i blaus molt clars, que evoquen a fred i hivern. I els animals propis d'aquests paisatges: rens, foques, pingüins, mussols blancs i ossos polars.
Una petita mostra de coets i altres vehicles espacials amb l'univers de fons. Alguns dels materials i pintures utilitzades reaccionen amb la llum negra.
Un projecte realitzat durant la tardor, en el qual s'introdueixen elements característics de l'estació: bolets, castanyes, pinyes i branques seques. Imaginar que passegem pel bosc com si fóssim boletaires, permet descobrir les petites construccions que s'hi troben habitualment: cabanyes, barraques, refugis o passeres sobre torrents.
Durant el tema del Viatge pel Mediterrani, concretament la setmana de la Provença francesa, es realitzen girasols inspirats en els camps que pintava Vincent Van Gogh.
Una proposta de Setmana Santa en la qual imaginem camions que transporten ous de Pasqua, pollets, gallines i galls. Interessant treballar amb caixes de fruita de fusta (els remolcs), ja que degut al diferent pes respecte la cabina de cartró, obliga a investigar la millor manera d'equilibrar el vehicle sobre les rodes.
Dibuixar amb blanc sobre negre crea un efecte molt diferent respecte a l'habitual llapis negre sobre un full blanc. Es decora un marc de cartró kraft per cada làmina i es fan proves per crear una composició de quadres a la paret.
Es construeixen barques amb materials molt diferents, des de oueres de cartró, capsetes, teles, fils, washi tapes, taps de suro, rotllos de cartró, cartolines i pals de fusta. Una proposta per experimentar amb els materials i la imaginació.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Es construeixen les diferents parcel.les del zoo tenint en compte les característiques dels hàbitats dels animals que en formen part. Enmig dels camins que permeten passejar pels diferents espais, es troben petites construccions: la recepció i venda de tiquets, un quiosc, la botiga de records, una llibreria especialitzada, paradetes de menjar o un espai pels cuidadors. A més dels animals, hi ha molta gent visitant el zoo.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Unes góndoles amb els corresponents "gondolieri", transport típic i tòpic dels canals de Venècia.
Una manera per entendre el concepte de "rehabilitació". Partint d'una fotografia en blanc i negre d'un edifici en runes (d'entrada provoca certa tristesa), cadascú hi afegeix diferents elements que mica en mica van transformant aquell edifici per esdevenir un lloc útil i agradable. Es treballa mitjançant el collage utilitzant papers, teles i colors.
Una proposta de Setmana Santa, conillets de Pasqua davant un fons de flors. Tot amb colors pastel.
Un joc tradicional. Es realitzen les fitxes amb taps de suro de cava, decorades iguals de 3 en 3 utilitzant materials diversos. La base és de cartró i simplement s'hi dibuixen les línies del tauler.
L'època de Carnestoltes dóna l'excusa per deixar anar la imaginació creant carotes grotesques, ridícules i divertides. S'han utilitzat materials i elements diversos, i s'han muntat les cares en format mòbil per penjar a la paret.
Unes quantes branques naturals, de diferents mides i gruixus, són perfectes per crear personatges molt divertits. Amb dos ulls i unes teles i llanes de colors, es tracta simplement de "vestir-los".
Realització d'hidroavions a partir d'un rotlle de cartró. Altres elements es realitzen amb taps de suro, pals de metge o cartolines.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.