Estudi KRAFT és un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció. Es treballa amb materials, textures, colors, destacant el procés creatiu, la manipulació i transformació de materials.
Contacteu-nos per informació dels tallers extraescolars pel curs 2024-25.
El repte principal de Roussillon, una població de la Provença francesa, és la topografia. El poble es situa al capdamunt d’un turó, des del qual s’obren els camps de vinyes, girasols i lavanda. Entremig, els senders entre pinedes que recorren les muntanyes d’ocre. Els colors ataronjats de l’entorn, defineixen el cromatisme de les cases. El projecte forma part del tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR.
És un projecte de caràcter urbanístic. Es treballa la geometria i distribució de carrers i parcel.les, aplicant, a més, normatives urbanístiques molt similars a les reals (separacions a límits, alçades màximes, tanques de parcel.la, etc). Es treballa diferents opcions d’ubicar l’habitatge dins els límits descobrint l’aparició de porxos, terrasses o decalatges que donen singularitat a cada casa. Els cotxes donen l’escala de tot el conjunt.
Dins el tema del MEDITERRANI es treballa l’arquitectura i la topografia de l’illa grega de Santorini. És important descobrir les característiques de les petites construccions, els colors dominants en contrast amb el color de la roca i del mar. També la volumetria que es genera entre edificacions, i els passos i desnivells per als peatons. Per ressaltar el blanc de l’arquitectura es planteja un cel nocturn.
És una proposta que s’emmarca en el tema d’ORIENT. Es tracta d’ubicar una construcció tant imponent com la muralla xinesa en un entorn accidentat i muntanyós, alhora que es vol destacar la linealitat del conjunt. L’escala humana es representa mitjançant les portes i finestres presents a les torres, així com amb les persones (realitzades amb peces de fusta de fer collarets).
A la maqueta d’Irlanda es treballa la complexitat del paisatge (prats, turons, penya-segats i oceà) i dos elements arquitectònics com són els castells i els fars. En aquest cas és important l’escala de les construccions en relació al penya-segat, per conferir-li una dimensió important. La maqueta té tres visions principals, la vessant dels turons i els prats, el penya-segat i la secció on s’aprecia el salt topogràfic.
La interpretació d’un llibre a través d’una maqueta és un exercici molt interessant. En aquesta ocasió el llibre és “La casa de los cubos” dels japonesos Kunio Kato i Kenya Hirata (Ed. Pípala). Val la pena mirar-se el curtmetratge de la història (guanyador de l’Òscar al millor curtmetratge animat del 2009). El projecte havia de representar diversos conceptes al mateix temps: present, passat, superfície i profunditat.
Les Illes Lofoten són un exemple de la integració de l’arquitectura amb un paisatge accidentat i espectacular alhora. La potència de la topografia contrasta amb la mida i el color de les petites edificacions característiques de la regió. Un treball a petita escala on també era necessari fixar-se en com es resol la transició entre la casa i el mar. Les barques pesqueres com el mitjà de vida i transport indispensable. I un mar blau fosc profund.
La construcció d'un iglú porta a reflexionar sobre les necessitats bàsiques de "refugi". Situats en entorns hostils, aquestes construccions reuneixen les condicions per esdevenir habitatges. El material utilitzat, la geometria dels blocs de gel, el procés de muntatge... un descobriment molt interessant.
Entremig de dos plans de muntanyes nevades, descobrim diversos tipus de construccions lligades a un munt d'activitats d'hivern: hotels i apartaments de muntanya, estacions d'esquí, telecabines, cadiretes o remuntadors.
Un exercici de paisatgisme: illes. Partint de la modificació de plates de cartró per a pastissos, s'han treballat diferents volumetries d'illes, des d'illes volcàniques, muntanyoses amb molta vegetació, amb llacs interiors, illes desèrtiques o rocoses. Cada illa té, a més, el seu far corresponent. I sobre un mar d'aigües turqueses, petites barques d'origami.
Plataformes de gel i icebergs flotant sobre la superfície del mar. Colors blancs i blaus molt clars, que evoquen a fred i hivern. I els animals propis d'aquests paisatges: rens, foques, pingüins, mussols blancs i ossos polars.
Un projecte realitzat durant la tardor, en el qual s'introdueixen elements característics de l'estació: bolets, castanyes, pinyes i branques seques. Imaginar que passegem pel bosc com si fóssim boletaires, permet descobrir les petites construccions que s'hi troben habitualment: cabanyes, barraques, refugis o passeres sobre torrents.