Estudi KRAFT és un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció. Es treballa amb materials, textures, colors, destacant el procés creatiu, la manipulació i transformació de materials.
Contacteu-nos per informació dels tallers extraescolars pel curs 2024-25.
La ciutat rosa de l’Índia, Jaipur, és una de les propostes del tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR. Els palaus dels rajàs són la inspiració per treballar volums, geometries, proporcions i simetries de cara a aconseguir una arquitectura monumental. Es destaca sobretot el joc de finestres petites i gelosies, elements que proporcionen transparència i privacitat al mateix temps. Es completa amb els colors vius de la gent, els rickshaws i les parades al carrer.
El repte principal de Roussillon, una població de la Provença francesa, és la topografia. El poble es situa al capdamunt d’un turó, des del qual s’obren els camps de vinyes, girasols i lavanda. Entremig, els senders entre pinedes que recorren les muntanyes d’ocre. Els colors ataronjats de l’entorn, defineixen el cromatisme de les cases. El projecte forma part del tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR.
La població de Casares forma part dels pobles blancs d’Andalusia. Emmarcat en el tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR, aquí es treballa el blanc, la configuració dels volums i les dimensions de les obertures. Cases petites, carrers estrets, racons i desnivells que s’adapten a la topografia. S’aprofiten els terrats i els mateixos carrers per incorporar-los a la vida domèstica amb torratxes, plantes o bancs.
Dins el tema POBLES I CIUTATS D’UN COLOR la població d’Izamal, a Mèxic, ofereix la gamma dels grocs. Les construccions baixes i petites, properes a una escala molt domèstica, ofereixen una façana més rígida als carrers i un costat interior molt més dinàmic amb l’aparició de patis d’illa. Terrats plans, portes i finestres de fusta, sanefes i motllures combinades amb blanc, i la vegetació típica del desert, donen coherència al conjunt.
El projecte enllaça dos esdeveniments que tenen lloc durant l’hivern: l’any nou xinès i carnestoltes. Ambdues festes es celebren principalment al carrer, fet que s’aprofita per construir un entorn urbà, en aquet cas, un carrer de qualsevol localitat xinesa. Les construccions incorporen característiques constructives pròpies del país, reforçat per les banderoles de fanalets, els llums, els dracs i la gent.
La proposta s’emmarca dins el tema REFLEXE. Els canals que recorren el cas antic de la població xinesa proporcionen un entorn molt particular. Dels edificis monocroms amb pàtines d’humitat i d’història, en ressalten elements de fusta molt treballats, com ara baranes, gelosies, portes i finestres. Les notes de color les donen els cirerers i els fanalets vermells i ataronjats. Les barques típiques del lloc, donen dinamisme al conjunt.
És una proposta que s’emmarca en el tema d’ORIENT. Es tracta d’ubicar una construcció tant imponent com la muralla xinesa en un entorn accidentat i muntanyós, alhora que es vol destacar la linealitat del conjunt. L’escala humana es representa mitjançant les portes i finestres presents a les torres, així com amb les persones (realitzades amb peces de fusta de fer collarets).
La proposta tracta d’explorar les moltes possibilitats constructives d’unes quantes peces de fusta pintades de colors, algunes de les quals es completen amb retalls de paper enganxats que permeten diverses lectures: portes, finestres, canvis de material, obertures... en funció de com es col·loqui cada peça. El joc es completa amb unes petites figures realitzades amb taps de suro que ajuden a promoure el joc simbòlic.
Després de treballar diferents tipus de personatges disfressats de les maneres més estrambòtiques, es crea un entorn urbà, veïnal. Partint de l’escala de les persones, es va configurant una macla de petits habitacles en els quals interior i exterior es confonen, ja que es treballen tant els buits retallats a les caixes com els espais que queden entre aquestes. Per ressaltar el joc del buit/ple i de la volumetria generada, es completa el conjunt amb il.luminació.
Dins la temàtica d’ORIENT es treballa l’arquitectura de la casa tradicional japonesa. Es fa especial èmfasi en els tancaments de panells translúcids, la importància de la llum als espais interiors. També es treballa el mobiliari, molt diferent al de la nostra cultura. L’habitacle principal s’ubica en un entorn natural, un petit jardí on s’hi representen elements típics dels jardins japonesos.
La construcció d'un iglú porta a reflexionar sobre les necessitats bàsiques de "refugi". Situats en entorns hostils, aquestes construccions reuneixen les condicions per esdevenir habitatges. El material utilitzat, la geometria dels blocs de gel, el procés de muntatge... un descobriment molt interessant.
Jugar amb espais efímers com les zones amb "food trucks", permet treballar, per una banda el detall de cada un dels vehicles, i per altra, tots aquells elements dispersos i informals que cohesionen el conjunt. S'hi afegeixen uns petits punts de llum de colors per observar com canvien els objectes de fosc.
Els teatres permeten reflexionar sobre varis aspectes visuals. Per una banda l'escenari, amb un fons i uns elements escenogràfics que donen profunditat a l'espai. I per altra banda la caixa que emmarca l'escena, l'envolvent. Al conjunt cal afegir-hi els actors i buscar estratègies per fer-los moure i "actuar".
Persones de petit format realitzades amb diversos materials. L'estructura principal és un escuradents clavat sobre una rodanxa de tap de suro. El cap és amb una peça de fusta de les de fer collarets.
Persones realitzades amb agulles de fusta. Estan vestides amb diferents teles i els detalls amb materials varis (botons, fils, llana).
Persones realitzades a partir d'un nucli de paper de diari arrugat i un acabat amb la tècnica de cartapesta. La vestimenta i els cabells es realitzen amb diferents tipus de teles i llanes.
L'època de Carnestoltes dóna l'excusa per deixar anar la imaginació creant carotes grotesques, ridícules i divertides. S'han utilitzat materials i elements diversos, i s'han muntat les cares en format mòbil per penjar a la paret.
Unes quantes branques naturals, de diferents mides i gruixus, són perfectes per crear personatges molt divertits. Amb dos ulls i unes teles i llanes de colors, es tracta simplement de "vestir-los".
Web en construcció. Properament completarem la informació d’aquest treball.