ATZUCAC

En les trames urbanes de les ciutats amb història, com Vic,  hi ha una superposició de perfils d’edificis, de cases de diverses tipologies amb amplades i alçades variables, de carrers, de traces d’urbanisme espontani, d’indicis de nous planejaments urbanístics…

Podem entendre els carrers com a espais generats a partir de l’absència de cases, el buit entre edificis. Els carrers serveixen per connectar les diverses parts de les ciutats, teixint una xarxa de diversos recorreguts entre dos punts determinats.

En les ciutats antigues i com a resultat d’aquesta superposició de capes, hi podem trobar un tipus de carrer singular: l’atzucac o cul de sac. Es tracta d’un carreró sense sortida, sense connexió amb la resta de teixit urbà. És una anomalia que amb l’evolució de les ciutats tendeix a desaparèixer principalment per problemes de seguretat i salubritat.

La instal.lació presenta la casa com a unitat mínima de formació de les ciutats. Un element que incorpora molts conceptes: refugi, llar, protecció, acollida, menjar, dormir. En definitiva, el què oferia l’Albergueria: la idea essencial de casa.

Més enllà de la ‘casa’ entesa com aquest refugi per cobrir unes necessitats bàsiques essencials, una casa també ofereix un refugi emocional, espiritual. I aquesta vessant connecta també amb la idea d’església.

‘Atzucac’ és una instal.lació que uneix tots aquests conceptes. Una proposta que parla de ciutat antiga, de carrers, d’atzucacs i de cases. De Vic. De tots nosaltres.

Es pot visitar a la nau central de l’església de la Pietat, del 28 de juny al 22 de setembre de 2024. Plaça de la Pietat 1, Vic.

Dimecres, dijous i divendres, de 17h a 20h. Dissabte de 10h a 14h i de 17h a 20h. Diumenge de 10h a 12h.