Accés i campanar

L’església de Santa Maria de Besora, construïda l’any 1759 arran del trasllat de la parròquia del castell de Besora al Pla de Teià, és un dels principals elements del patrimoni arquitectònic del municipi. L’edifici respon a la tipologia barroca pròpia del segle XVIII, amb una nau central i capelles laterals, i presenta una imatge exterior austera, marcada per la presència del campanar adossat a la façana principal.

El projecte planteja la rehabilitació dels sistemes d’accés al campanar i la consolidació dels seus elements constructius més vulnerables. L’actuació parteix d’una diagnosi que evidencia la degradació de l’escala exterior, especialment de les baranes i de l’estructura de fusta que protegeix el recorregut, així com les deficiències de seguretat de l’escala interior. També s’han detectat moviments a la fàbrica de pedra del cos superior, desplaçaments en algunes dovelles dels arcs i problemes d’estanquitat a la coberta.

La intervenció preveu recuperar l’escala exterior de pedra i el seu cobert de fusta, substituir l’escala interior per una nova estructura adaptada a la geometria de la torre i consolidar els arcs, els murs i els elements de coronació del campanar. La rehabilitació de la coberta permetrà millorar l’evacuació de l’aigua i protegir l’estructura interior, conservant la singular cobertura de teules ceràmiques esmaltades.

Les actuacions es defineixen segons criteris de mínima intervenció, compatibilitat material i respecte pels sistemes constructius tradicionals, prioritzant la conservació i la reparació dels elements existents. Finalment, el projecte incorpora una nova il·luminació arquitectònica i funcional que reforçarà la presència nocturna de l’església de Santa Maria de Besora, posarà en valor la verticalitat del campanar i permetrà accedir-hi de manera puntual, segura i controlada.