HELL, SWEET HELL, és una obra efímera que uneix dos conceptes antagonics. Una porta d’entrada a l’inframón, una invitació al visitant a quedar captivat per les temptacions que sorgeixen de les regions infernals.
És un accés a un Infern diferent, un entorn agradable per a tots els sentits, amb tons dolços que transformen les idees preconcebudes d’aquest abisme fosc.
Més de 30.000 cons de gelats defineixen aquesta agressiva topografia. Super rosa, super dolça, súper llaminera. El fum desdibuixa l’ambient d’aquest pati, mentre que alguns dispensadors d’aromes impregnen l’ambient amb una agradable olor a cotó de sucre.
Una geometria caòtica que contrasta amb l’arquitectura neoclàssica de l’edifici, l’Hospici d’Olot, amb una façana de tres plantes amb un repetitiu arc.
La percussió rítmica i fosca de Carmina Burana de Carl Orff completa l’ambient. Una cantata que tracta, entre d’altres, de plaers terrenals, amor carnal i embriaguesa, sarcasme i ridícul.
L’Infern. Potser no és una mala elecció.
Benvinguts a l’infern! Benviguts al Lluèrnia.
Hell, Sweet Hell, una instal.lació realitzada de nou amb la col.laboració de Diferent Design, Infoself i Vic2013 Construccions.
PREMI EMPORIA D’OR ALS PREMIOS NACIONALES DE ARQUITECTURA EFÍMERA 2019
SELECCIONATS ALS PREMIS FAD 2020
SELECCIONATS ALS 23ns PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONA 2020
Arquitectura Efímera
2019
David Oliva, Elisenda Planas, Anna Juncà (Atelier4)
pati de l'Hospici, Olot
Lluèrnia
Anaïs Danés, David López, Elena Oliva